(IV) BARCELONA, FUTBOL I EUFORIA

El dissabte 22 de desembre el meu mentorat Muhamadou, jo, el meu germà Abdoul i la Marta i el seu mentorat en Makan vam anar a Barcelona a veure el partit de futbol de la XIX jornada de la Lliga Adelante entre ni més ni menys que el FC Barça B i el FC Girona. Sabent que aquest any el Girona està a la zona alta de la classificació i el Barça B està ple de joves talents que prometen molt, tots nosaltres estàvem segurs que gaudiríem d'un bon espectacle.

A les 9 del matí vaig anar a buscar en Muhamadou a casa seva per anar a junts amb el meu germà a l'estadi del Girona a Montilivi. Vam arribar just a temps a Montilivi ja que els últims aficionats estaven pujant. En l'autobús ens vam retrobar amb la Marta i el seu mentorat en Makan. Els mentorats es varen conèixer i tot seguit varem sortir de Girona cap a Barcelona.

Al migdia vam arribara a la zona esportiva del Barcelona, lloc on es troba: el Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Mini Estadi.

Com que havíem de recollir els tiquets a les 14:30 al Mini Estadi, vam aprofitar el temps lliure que teníem per fer un cop d'ull a les botigues del FC Barcelona. Vam passejar una mica per dintre i vam. Com a record els mentorats se'n van dur una foto del seu jugador preferit del primer equip del Braça.

Desprees de sortir de les botigues vam anar a dinar a un parc que hi havia a la zona. Un cop dinat i faltant temps per a les 14:30 vam jugar una estona. Vam jugar un joc de concentració i memòria, el joc del mocador amb diferents estils i varem fer cursets per veure qui corria més.

A les 14:30 un cop ens varen donar els tiquets, juntament amb la resta d'aficionats del Girona, varem començar a desfilar cap a l Mini Estadi. Un cop a dintre i ocupats els nostres seients, per primer cop vam observar lo maco que era el Mini Estadi.
Poc a poc els aficionats van anar arribant i en especial els del Girona vam començar a escalfar l'ambient cridant el nom del Girona.

Finalment va arribar l'hora. L'himne del Braça va omplir el Mini Estadi i els jugadors van saltar al camp. Tot seguit l'arbitre va donar el xiulet inicial. El partit va començar una mica fred però a poc a poc les ocasions van anar arribant. La primera part va acabar amb 2-0 pel Barça però tot i així els gironins no vam parar d'animar. En la segona part el parit es va emocionar molt. El Girona va començar a remontar. En l'ultim instant del partit el Girona va culminar la remuntada marcant el 4 gol que posava el marcador en equilibri       4 - 4.
Una bogeria va envair mentorats, mentors i aficionats del Girona, quan va entrar el quart i últim gol.

(III) DESCUBRINT CAMINS

El dissabte en Muhamadou i  jo vam decidir anar a la biblioteca de Salt a llegir contes i historietes. En arribar a ala biblioteca de Salt vam veure que estava  tancada. En Muhamadou em va dir que coneixia una altre a dintre de Salt. Així que va anar a veure si aquella estava oberta. En arribar-hi vam veure que també estava tancada.

Llavors vam pensar de fer un passeig. Sens va plantejar dos llocs per passejar: per Salt o per Girona. Com que a tots dos ens era igual a quin lloc anar-hi, vam dir ja que érem a Salt perquè no passejar per  allà.

Així que vam començar a recórrer pels carrers de Salt evitant els carrers molt freqüentats i buscar els més tranquils. Agafàvem els camins sense parar a pensar on es portaria. Per mantenir el diàleg vam pensar de jugar el joc de la improvisació. Un ha dir una paraula i l’altre haurà  d’explicar el seu significat amb la condició de no repetir cap paraula. Bé nosaltres ens vam saltar aquesta norma. Això ens va permetre de parlar  de temes molt diversos.

En un d’aquets camins desconeguts  que vam agafar, vam anar a parar  just al davant del Teatre Municipal de Salt. Vam mirar les representacions programades per aquells dies i vam dir que poder setmanes més tard podríem venir a veure una obra.

(II) VEURE EL MÓN PER UN FORAT

El  dissabte  1 de desembre jo i en Muhamadou vam anar  al Museu del Cinema a veure l’exposició VEURE EL MÓN PER UN FORAT: Un viatja per Europa  a través de les vistes òptiques (1750-1860).

El camí d’anada i tornada  el vam fer a peu i així vam poder explorar una mica la ciutat, identificant els principals carrers i places pels quals vam passar. Com ja vaig constatant en Muhamadou coneix els llocs d’interès de la ciutat.

La caixa òptica es basava en una caixa amb un o diversos forats que tenien encastada una lent.  A l’interior  de la caixa hi havia un gravat amb una imatge que era visualitzada pels espectadors a través de la lent.

La caixa òptica o vista òptica era un espectacle de fira que recorria pobles i ciutats que va mostrar el món als europeus del segle XVII i principis del segle XIX amb una sensació de realitat i efectes visuals mai assolits fins llavors amb un llenguatge universal:  el de les imatges.

Les imatges que varem veure ens va agradar molt i ens van fer passar un bon moment.