domingo, 25 de noviembre de 2012

(0) LA PRIMERA TROBADA


Avui dia 16 de novembre el meu mentorat i jo ens hem conegut, és diu Muhamadu. És un noi de 10 anys que fa 5è de primaria a l'escola Dalmau Carles. Els seus pares són d'origen Gambià.

Desde que em vaig inscriure en el projecte el temps se m'ha fet molt lent. Estava super impacient per que comencessin les classes de formació. Haig de dir que el projecte m'ha il·lusionat moltíssim. Durant aquets dies mentre anava a la UdG, més d'un cop me submergit en la imaginació pensant en els llocs i activitats que podríem fer junts.

Finalment avui ha esta el dia en que ens hem conegut. Ja era hora! Quan s'ha donat el tret de sortida jo i ell hem sortit en busca de l'un i l'altre. Desprès d'uns quants passos i quan tots estàvem barrejats de cop me girat i em mostrar tots dos el dibuix que teníem i així em sabut que érem la parella. Llavors ens hem donat les mans i amb unes quantes paules hem trencat el gel. Quan em va dir que portava visquen aquí Catalunya 9 anys em vaig sorprendre i em vaig dir -caram, si portem visquen aquí els mateixos anys-.

Més tard he tingut el plaer de parlar amb la seva mare. Desdel primer dia m'ha semblat una dona molt simpàtica.
Desprès d'unes voltes per la sala m'he trobat amb la mestra de Muhamadu i bé, m'ha pogut dir tres cosetes del meu mentorat. En Muhamadu pel que sembla és un noi alegre, enèrgic, bromista interactiu i ben trempat. Crec i estic segur que ell i jo serem un bon mentorat i mentor i que ens ho passarem
molt bé.

domingo, 18 de noviembre de 2012

VISIÓ DEL PROJECTE

Fa uns quants mesos vaig descobrir que els nens són una gran font de somriures, alegria i diversió. Això va canviar la meva relació amb els meus germans. Ara a més de creure que els nens suposen una responsabilitat tinc la percepció que els nens són alegria, són tendresa, són amor, són...

Ara entenc que tenir un nen al teu costat és com plantar un arbre. Com més alegria, tendresa, amor li donis, més enriquit serà el seu creixement, mentre que a la vegada tu t'enriqueixes. Sí, és com plantar un arbre, que com més li reguis i li cuidis, més creixerà i donarà bons fruïts.

M'he inscrit en aquest projecte pensant en això i amb l'objectiu d'ajudar aquest noi i acompanyar-lo en el seu creixement personal, educatiu i en la seva integració com a gironí. També espero millorar-me com a persona i millorar les meves habilitat en el tracte amb els infants, joves i adults.

Crec enormement que podré i aprendré molt d'aquesta experiència i que a la vegada també podré donar el màxim de mi en l'ajuda d'aquest noi des del punt de vista de com m'agradaria que fos el meu mentor si jo hi participés en aquest projecte quan només vaig aterrar a Catalunya.