Aquest dissabte 24 de novembre en Muhamadou i jo havíem quedat a les 16:00. En ser l'hora he anat a buscar-lo a casa seva. En arribar la seva mare em va dir que encara no havia tornat de la mesquita i em va convidar a entrar a casa seva i esperar en Muhamadou. Mentre esperava el meu mentorat vaig conèixer dos germans seus, tots dos més petits que ell. Són molt macos i bufons. Com que trigava una una mica vaig aprofitar per explicar a la seva mare què havia pensat que faríem.Una estona més tard en Muhammadou va arribar. Llavors ens vam acomiadar de la seva mare i vam agafar el camí cap a la biblioteca Salvador Allende. A mig camí ens vam trobar amb el seu pare. En presentar-nos el seu pare hem va fer unes quantes preguntes sobre el Projecte Rossinyol ja que no estava molt al cas de què anava el projecte perquè la seva dona era qui s'encarregava de l'escola dels nens. Bé doncs amb poques paraules vaig explicar-li què era el project, quin era el seu objectiu i quines persones el portaven a terme. Al final semblava que ens havíem entès i ens vam acomiadar entre somriures.
Mentre seguíem cap a la biblioteca li vaig preguntar a Muhamadou com li anava a l'escola i em va dir que molt bé. Em va explicar quins eren els seus millors amics i d'on venien: Hondures, Marroc i Gàmbia. També em va dir que Medi, Gimnàstica i Català eren les seves assignatures favorites.
En arribar de la biblioteca vaig fer sortir de la bossa que duia un globu terrestre ja que era el material necessari per fer la nostra activitat. ¡Explorar nous llocs! Com que en Muhamadou m'havia dit que el seu equip preferit era el Bayer Munich (un club alemany), li vaig encomanar que trobes la ciutat de Munich al mapa. Mentrestant jo vaig anara buscar uns quants atles per realitzar el nostre viatge virtual, explorant nous ciutats, països, continents, en fi... nous horitzons.
Un cop tinguérem les atles a les nostres mans vam començar a fullejar-los. Cada imatge que ens cridava l'atenció ens hi paràvem a comentar-lo i desprès localitzar-lo en el mapa. Vam passar un bon rato fent això, mirant ciutats i pobles D'Oceania com Sidney i altres. També ens va impressionar les imatges exòtics dels deserts i de l'Índia. Mes tard vam localitzar al mapa els països d'on provenia els seus amics.
Veient que el tema ens motivava tots dos, li vaig preguntar quins eren les ciutats o països que li agradaria viatjar algun dia. La seva resposta em va sorprendre. Alaska, Angola, Londres i Corea del Sur eren les seves destinacions preferides.
Desprès de tot això, com que encara ens quedava una hora, vam decidir respondre el qüestionari. Mentre el fèiem em va dir que de gran vol ser metge.
En l'última mig hora vam continuar el nostre viatge virtual pel Google maps. En una d'aquestes travessies vam anara a parar a l'Everest, el cim més alt del planeta. Tot i les exigències que suposa estar en aquell lloc en Muhamadou em va dir que li agradaria posar-hi els seus peus. Jo li vaig dir que ben segur el desig, la voluntat i l'esforç són el que ens porta allà on volem arribar.
