domingo, 2 de diciembre de 2012

(I) VIATGE VIRTUAL

                                                                     
Aquest dissabte 24 de novembre en Muhamadou i jo havíem quedat a les 16:00. En ser l'hora he anat a buscar-lo a casa seva. En arribar la seva mare em va dir que encara no havia tornat de la mesquita i em va convidar a entrar a casa seva i esperar en Muhamadou. Mentre esperava el meu mentorat vaig conèixer dos germans seus, tots dos més petits que ell. Són molt macos i bufons. Com que trigava una una mica vaig aprofitar per explicar a la seva mare què havia pensat que faríem.Una estona més tard en Muhammadou va arribar. Llavors ens vam acomiadar de la seva mare i vam agafar el camí cap a la biblioteca Salvador Allende. A mig camí ens vam trobar amb el seu pare. En presentar-nos el seu pare hem va fer unes quantes preguntes sobre el Projecte Rossinyol ja que no estava molt al cas de què anava el projecte perquè la seva dona era qui s'encarregava de l'escola dels nens. Bé doncs amb poques paraules vaig explicar-li què era el project, quin era el seu objectiu i quines persones el portaven a terme. Al final semblava que ens havíem entès i ens vam acomiadar entre somriures.
Mentre seguíem cap a la biblioteca li vaig preguntar a Muhamadou com li anava a l'escola i em va dir que molt bé. Em va explicar quins eren els seus millors amics i d'on venien: Hondures, Marroc i Gàmbia. També em va dir que Medi, Gimnàstica i Català eren les seves assignatures favorites.

En arribar de la biblioteca vaig fer sortir de la bossa que duia un globu terrestre ja que era el material necessari per fer la nostra activitat. ¡Explorar nous llocs! Com que en Muhamadou m'havia dit que el seu equip preferit era el Bayer Munich (un club alemany), li vaig encomanar que trobes la ciutat de Munich al mapa. Mentrestant jo vaig anara buscar uns quants atles per realitzar el nostre viatge virtual, explorant nous ciutats, països, continents, en fi... nous horitzons.
Un cop tinguérem les atles a les nostres mans vam començar a fullejar-los. Cada imatge que ens cridava l'atenció ens hi paràvem a comentar-lo i desprès localitzar-lo en el mapa. Vam passar un bon rato fent això, mirant ciutats i pobles D'Oceania com Sidney i altres. També ens va impressionar les imatges exòtics dels deserts i de l'Índia. Mes tard vam localitzar al mapa els països d'on provenia els seus amics.
Veient que el tema ens motivava tots dos, li vaig preguntar quins eren les ciutats o països que li agradaria viatjar algun dia. La seva resposta em va sorprendre. Alaska, Angola, Londres i Corea del Sur eren les seves destinacions preferides.
Desprès de tot això, com que encara ens quedava una hora, vam decidir respondre el qüestionari. Mentre el fèiem em va dir que de gran vol ser metge.

En l'última mig hora vam continuar el nostre viatge virtual pel Google maps. En una d'aquestes travessies vam anara a parar a l'Everest, el cim més alt del planeta. Tot i les exigències que suposa estar en aquell lloc en Muhamadou em va dir que li agradaria posar-hi els seus peus. Jo li vaig dir que ben segur el desig, la voluntat i l'esforç són el que ens porta allà on volem arribar.

domingo, 25 de noviembre de 2012

(0) LA PRIMERA TROBADA


Avui dia 16 de novembre el meu mentorat i jo ens hem conegut, és diu Muhamadu. És un noi de 10 anys que fa 5è de primaria a l'escola Dalmau Carles. Els seus pares són d'origen Gambià.

Desde que em vaig inscriure en el projecte el temps se m'ha fet molt lent. Estava super impacient per que comencessin les classes de formació. Haig de dir que el projecte m'ha il·lusionat moltíssim. Durant aquets dies mentre anava a la UdG, més d'un cop me submergit en la imaginació pensant en els llocs i activitats que podríem fer junts.

Finalment avui ha esta el dia en que ens hem conegut. Ja era hora! Quan s'ha donat el tret de sortida jo i ell hem sortit en busca de l'un i l'altre. Desprès d'uns quants passos i quan tots estàvem barrejats de cop me girat i em mostrar tots dos el dibuix que teníem i així em sabut que érem la parella. Llavors ens hem donat les mans i amb unes quantes paules hem trencat el gel. Quan em va dir que portava visquen aquí Catalunya 9 anys em vaig sorprendre i em vaig dir -caram, si portem visquen aquí els mateixos anys-.

Més tard he tingut el plaer de parlar amb la seva mare. Desdel primer dia m'ha semblat una dona molt simpàtica.
Desprès d'unes voltes per la sala m'he trobat amb la mestra de Muhamadu i bé, m'ha pogut dir tres cosetes del meu mentorat. En Muhamadu pel que sembla és un noi alegre, enèrgic, bromista interactiu i ben trempat. Crec i estic segur que ell i jo serem un bon mentorat i mentor i que ens ho passarem
molt bé.

domingo, 18 de noviembre de 2012

VISIÓ DEL PROJECTE

Fa uns quants mesos vaig descobrir que els nens són una gran font de somriures, alegria i diversió. Això va canviar la meva relació amb els meus germans. Ara a més de creure que els nens suposen una responsabilitat tinc la percepció que els nens són alegria, són tendresa, són amor, són...

Ara entenc que tenir un nen al teu costat és com plantar un arbre. Com més alegria, tendresa, amor li donis, més enriquit serà el seu creixement, mentre que a la vegada tu t'enriqueixes. Sí, és com plantar un arbre, que com més li reguis i li cuidis, més creixerà i donarà bons fruïts.

M'he inscrit en aquest projecte pensant en això i amb l'objectiu d'ajudar aquest noi i acompanyar-lo en el seu creixement personal, educatiu i en la seva integració com a gironí. També espero millorar-me com a persona i millorar les meves habilitat en el tracte amb els infants, joves i adults.

Crec enormement que podré i aprendré molt d'aquesta experiència i que a la vegada també podré donar el màxim de mi en l'ajuda d'aquest noi des del punt de vista de com m'agradaria que fos el meu mentor si jo hi participés en aquest projecte quan només vaig aterrar a Catalunya.